Els límits actuals aprovats per l'Ajuntament de Badalona l'any 1980 són: Riera de Canyet, girant cap l'oest pel camí de Can Mora fins el terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, límit d'aquest terme i el de Montcada i Reixac, limit amb Sant Fost de Campsentelles, Riera de Pomar, Turó d'en Boscà i carrer Ferrater.
És el barri més extens de Badalona amb 562,78 ha (el 26,8% de la superfície total del municipi).
La seva població és de 565 habitants (2002) que representen el 0,3% del total.
El barri el formen un conjunt de masies aïllades i uns nuclis més moderns formats a partir de construccions per a estiuejants. Aquests nuclis d'estiueig apareixen a la dècada dels anys 20 del segle passat i s'han convertint, amb el temps, en primeres residències.
La bona conservació de les masies fa que 12 d'elles estiguin incloses en el Pla especial de protecció del patrimoni històric de Badalona. Són les masies de la Torre Codina, Can Trons, Can Miravitges, Can Ferrater, Can Pujol, Ca l'Arquer, Mas Boscà, Can Butinyà, Can Mora, Mas Amigó, Mas Oliver i Cal Dimoni.
Entre els nuclis d'estiueig reconvertits en primeres residències trobem: la colònia de Sant Antoni, a l'entorn de can Campmany; la colònia Sant Jaume, a l'entorn del Mas Oliver i la colònia Sant Jordi, a l'entorn de la Torre Codina.
El monument més important és el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Destaquen també al barri les restes de les viles romanes de ca l'Alemany, de can Boscà i de la vinya d'en Tries i dels poblats ibèrics del turó de can Boscà i del turó de les Maleses
A destacar la seva orografia formada per turons d'una certa altitud que van paral·lels al mar i d'altres perpendiculars, de menys alçada, separant les valls dels torrents i rieres que baixen de les muntanyes.
Té un patrimoni natural destacable, sobretot al voltant del torrent de l'Amigó i la Font de l'Amigó, on s'estén una vegetació exhuberant de ribera i l'ambient és humit, fresc i confortable. A més hi podem trobar amfibis com granotes, gripaus, alguns rèptils, aus diverses, insectes de tota mena i també ratolins de bosc, llebres. A la mateixa font no és d'estranyar trobar salamandres.