Pintor de Badalona i propietari de Can Miravitges.
El pintor Antoni Ros i Güell (1877-1954) va néixer a Sant Martí de Provençals –municipi que seria agregat a Barcelona l'any 1897- i va morir a Badalona, ciutat a la que estaria molt vinculat des que va heretar una masia familiar, Can Miravitges, on va viure i on tenia el taller. Ros i Güell va estudiar pintura a l'Escola Oficial de Belles Arts –coneguda com a Llotja- entre els anys 1891 i 1896 i va completar la seva formació amb estades a París –on va treballar al taller d'un decorador- i a Roma al tombant de segle.
Durant la primera dècada del segle XX, en ple auge del Modernisme, Ros i Güell va destacar ja com a pintor paisatgista, encetant l'any 1903 una sèrie d'exposicions en la prestigiosa galeria barcelonina Sala Parés. Fins als anys trenta, paral·lelament a les exposicions en sales barcelonines, participarà en diverses Exposicions Nacionals amb assiduïtat, així com en algunes Exposicions Universals, en una època on triomfa fonamentalment el gènere paisatgista, al qual es dedicarà quasi exclusivament aquest pintor. Cal esmentar també la seva faceta com a projectista arquitectònic, ja que va dissenyar la decoració de l'establiment modernista, encara en peu a les Rambles, conegut com 'Antiga Casa Figueras'. Ros i Güell va ser objecte el 2004 d'un estudi i d'una exposició antològica a Badalona, que va reunir una seixantena d'obres de col·leccions particulars i de la col·lecció del Museu de Badalona, la institució que més obres posseeix del pintor.
Paral·lelament a la seva activitat pictòrica, que continuarà fins poc abans de la seva mort, Ros i Güell treballarà com a escenògraf als tallers de coneguts professionals del món del teatre, com és el cas de Fèlix Urgellès, i també amb Lluís Graner, pintor i empresari teatral, i igualment farà els decorats d'almenys quatre films de Fructuós Gelabert i Magí Murià, directors del cinema pioner català. També és coneguda la seva contribució al pessebrisme monumental i als diorames.
