Buscador

Can Vestit desde 1381

MAS VESTIT situado en el término de Badalona ha ido pasando por enlaces matrimoniales a diferentes familias: Vestit, Graner (Grané) y Arbós.
El primer propietario fue Vestit, existen documentos de Berenbuer Vestit en el año 1381 y desde el año 1570 encontramos documentación seguida hasta el último propietario de la familia, Francisco Arbós Grané en el siglo XX.
La antigua casa de Vestit es el origen de la actual, puesto que ha sufrido muchas reformas y ampliaciones posteriores, y además en los documentos se da como referencia a las masías vecinas, en este caso el desaparecido Mas Bofill, la casa de la Condesa de Centelles y el Camino que lleva a Tiana.
El último propietario por herencia familiar fue mi abuelo Francisco Arbós i Grané y posteriormente paso a la familia Lleal de Badalona.

Antoni Ros i Güell de Can Miratviges

Antoni Ros i Güell
Pintor de Badalona i propietari de Can Miravitges.
El pintor Antoni Ros i Güell (1877-1954) va néixer a Sant Martí de Provençals –municipi que seria agregat a Barcelona l'any 1897- i va morir a Badalona,  ciutat a la que estaria molt vinculat des que va heretar una masia familiar, Can Miravitges, on va viure i on tenia el taller. Ros i Güell va estudiar pintura a l'Escola Oficial de Belles Arts –coneguda com a Llotja- entre els anys 1891 i 1896 i va completar la seva formació amb estades a París –on va treballar al taller d'un decorador- i a Roma al tombant de segle.
Durant la primera dècada del segle XX, en ple auge del Modernisme, Ros i Güell va destacar ja com a pintor paisatgista, encetant l'any 1903 una sèrie d'exposicions en la prestigiosa galeria barcelonina Sala Parés. Fins als anys trenta, paral·lelament a les exposicions en sales barcelonines, participarà en diverses Exposicions Nacionals amb assiduïtat, així com en algunes Exposicions Universals, en una època on triomfa fonamentalment el gènere paisatgista, al qual es dedicarà quasi exclusivament aquest pintor. Cal esmentar també la seva faceta com a projectista arquitectònic, ja que va dissenyar la decoració de l'establiment modernista, encara en peu a les Rambles, conegut com 'Antiga Casa Figueras'. Ros i Güell va ser objecte el 2004 d'un estudi i d'una exposició antològica a Badalona, que va reunir una seixantena d'obres de col·leccions particulars i de la col·lecció del Museu de Badalona, la institució que més obres posseeix del pintor.
Paral·lelament a la seva activitat pictòrica, que continuarà fins poc abans de la seva mort, Ros i Güell treballarà com a escenògraf als tallers de coneguts professionals del món del teatre, com és el cas de Fèlix Urgellès, i també amb Lluís Graner, pintor i empresari teatral, i igualment farà els decorats d'almenys quatre films de Fructuós Gelabert i Magí Murià, directors del cinema pioner català. També és coneguda la seva contribució al pessebrisme monumental i als diorames.

Masies de Pomar de Dalt

Història del Pomar de Dalt amb les seves masies: Mas Ram, Can Vestit, el Castell de Godmar, Can Colomer, Mas Boscà, Can Cabres, Ca l’Arquer i Can Miravitges.

Cartuja de Montealegre

El edificio se empezó a construir en el año 1247 para acoger a una pequeña comunidad de monjas agustinas. En 1286, el monasterio recibió una importante donación de tierras por parte de Ramon de Sentmenat, señor de Campsentelles, y de su esposa. Sin embargo, la comunidad decidió trasladarse a Barcelona en 1362 debido a la soledad del paraje en el que se encontraba el cenobio. El recinto pasó entonces por diversos compradores hasta que en 1409 lo aquirió Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
En el año 1415, la necesidad de dinero hace que el hospital venda el cenobio, que fue adquirido por el prior de Vallparadís que necesitaba trasladarse a un edificio mayor. Ese mismo año se iniciaron las obras de la nueva cartuja. En 1434 se les unió una pequeña comunidad de monjes que procedían del monasterio de Sant Pol. Las obras de la cartuja finalizaron en 1463.
El siglo XIX fue bastante aciago para la cartuja. Entre 1808 y 1814, la comunidad tuvo que abandonar el recinto a causa de la guerra napoleónica. Entre 1820 y 1824, el malestar general en el país obligó a un nuevo abandono. Finalmente, en 1835, la desamortización de Mendizábal llevó a la exclaustración, la confiscación de sus bienes, el saqueo y posterior incendio de las instalaciones monásticas.
En 1867 se iniciaron las gestiones por parte del procurador de la gran cartuja para la recompra de Montealegre. La gestiones quedaron paralizadas en 1868 por Isabel II. Durante el tiempo que los monjes estuvieron fuera de Montealegre, la cartuja fue primero caserna militar para convertirse luego en hospital. al ser destronada
En 1901 se instala una nueva comunidad, procedente de Francia, compuesta por 29 padres y 23 hermanos. Durante los sucesos de la Semana Trágica en 1909, se instaló, anexa al edificio, una dotación de la Guardia Civil para proteger a la comunidad de los posibles ataques. La dotación permaneció hasta 1915, instalada en lo que hoy se conoce como "la casa de las monjas".
La Guerra Civil afectó de nuevo a la comunidad. Los 21 padres y 16 hermanos se dispersaron. Seis de ellos murieron durante los primeros días de la revuelta. El ayuntamiento de Badalona instaló en el edificio un hospital para tuberculosos que funcionó hasta el final de la guerra.
En 1939 los monjes vuelven a la cartuja.
Los edificios de la cartuja se ordenan alrededor de dos claustros yuxtapuestos. En un principio, únicamente se construyó uno, el claustro interior, cuyas obras terminaron en 1448. Se trata de un claustro de gran tamaño, de 55 metros de lado, que sigue un estilo gótico simple, con tramos de tres arcadas apoyadas sobre columnas sencillas. A su alrededor se construyeron la celda del padre prior así como 16 celdas más. En 1636 se amplió el número de celdas hasta las actuales 30.
Todas las celdas son iguales en tamaño y distribución y se dividen en diversas zonas, destinadas a variadas funciones. La parte conocida como del "Ave María" se destinaba antiguamente a cocina ya que los monjes únicamente comían en el refectorio común en días señalados. Aunque la zona de cocina ya no funciona como tal, todas las celdas tienen una chimenea que recuerda esta antigua función.
En el cubiculum, de unos siete metros de largo por cuatro de ancho, existe una zona destinada a la oración así como una mesa. Una ventana al jardín permite la entrada de la luz en la celda. En el extremo opuesto está la cama y un pequeño armario para los objetos personales del cartujo. En 1901 se añadió a las celdas una pequeña habitación destinada a realizar pequeños trabajos manuales.
La iglesia es también de estilo gótico sencillo y se construyó entre 1415 y 1463. Se trata de un recinto alargado y estrecho, de extrema sencillez, organizado en base a dos coros: uno destinado a los padres y otro a los hermanos. No existe una zona destinada a los fieles ya que no se permite la entrada a los oficios religiosos a nadie que no sea residente en la cartuja.

Can Miravitges de Pomar de Dalt

Can Miravitges és una masia situada sobre la vall de Pomar, al bell mig del parc de la Serralada de Marina, i a molts pocs quilòmetres del centre urbà de Badalona.
Aquesta masia d’origen medieval ha sofert força reformes en els últims temps, la més destacada de les quals és la de principis del segle XVIII.
No obstant això, al llarg del recorregut podrem apreciar com era la vida agrària en el camp català entre els segles XVIII i XX, i com aquesta ha anat evolucionant al llarg del temps.
Hi apreciarem les dependències agrícoles com el celler, la sala de cups i les premses, així com les estances nobles de la casa.
El recorregut també inclou l’estudi i la biblioteca, que ens acostarà a la vida i obra del famós pintor Antoni Ros i Güell, destacat pintor paisatgista que va néixer el 1877 a Sant Martí de Provençals i que va morir el 1954 a Badalona, ciutat a la qual va estar molt vinculat arran de rebre en herència aquesta masia. 

Castell de Godmar en Pomar de Dalt

El castell de Godmar és una masia fortificada coneguda per Cal Comte situada a Badalona que amb el pas del temps va esdevenir residència senyorial. L'alou original està documentat des de 1030 i pot relacionar-se amb el que va ser adquirit pel bisbe de Girona Godmar (o Gotmar) el 989. Del seu nom se'n deriva el del barri de Pomar, on està ubicat.
Posteriorment va ser propietat de la nissaga dels Blanes-Centelles. L'edifici conserva elements d'època romànica, dels segles XII i XIII, i sobretot d'època gòtica, del segle XV. Durant el segle XIX el castell va ser reformat dins l'estètica neomedieval pròpia de l'època, molt evident a la façana lateral que dóna a Barcelona. Algunes finestres pertanyen al destruït castell de Centelles (Osona).