Buscador

Piezas del Castillo de Centelles al Castillo de Gotmar


El Castillo de Centelles pertenecía a la familia Centelles (éste era su apellido y de aquí tomaron posteriormente el nombre los pueblos de Centelles y Sant Martí de Centelles). Inicialmente había pertenecido a los condes de Osona, pero a partir de principios del siglo XIII ya aparecen ellos como dueños del castillo. Según parece, los Centelles eran procuradores de los bienes de la casa de los Montcada, una de las famílias nobles más ricas de Cataluña (aparecen tumbas de caballeros y el escudo de esta familia en los Monasterios de Poblet i Santes Creus).
A principios del siglo XV la familia Centelles deja de vivir en el castillo i se traslada a Santa Coloma de Vinyoles (actual Centelles), pero conservando el título de senyors o barons de Centelles.
En 1599 el monarca de España Felipe III creó el condado de Centells para esta familia, que en 1720 se unirá con los Pignatelli.
En Centelles hay un edificio en la Plaza Mayor que es el Palau dels Comtes de Centelles y data del siglo XVI. En el año 1810, durante la llamada “Guerra del francés”, la casa fue muy maltratada y actualmente tiene más el aspecto de un cuartel que de un palacio y está en venta.
Desde el siglo XIV un ramal de la familia Centelles se instaló en el Reino de Valencia, obteniendo, mediante enlaces matrimoniales, nuevos títulos nobiliarios.
En  1674 se produjo la muerte sin sucesión de Joaquín II de Carròs de Centelles y pleitearon por su legado dos ramas de familia: los Blanes y los Borja de Gandía. El pleito se solucionó con la partición de la herencia de forma que los Blanes, haciendo valer sus derechos derivados del enlace de principios del siglo XVI entre Vidal de Blanes y Toda de Centelles, obtuvieron el patrimonio catalán del linaje y pasaron a denominarse Blanes-Centelles.
A lo largo del siglo XVIII el linaje perdió su apellido debido a sucesivos enlaces con otras casas nobiliarias de relieve e implicación hispánica: los Moncayo, los Pignatelli de Aragón y los Llançà.
El Ducado de Solferino les vino dado en 1717 por Felipe V. Su denominación hace referencia a la localidad de Solferino, provincia de Mantua, en la región italiana de Lombardía.
Benito Llançà fue el marido de María de la Concepción Pignatelli de Aragón y Bellonio, IX duquesa de Solferino y marquesa de Mora, que accedió a este título porque su hermano Juan Domingo, VIII duque, murió sin descendencia.
Benet y María de la Concepción fueron los padres de Manuel de Llançà y Pignatelli, que fue el X duque de Solferino entre 1868 y 1927, año en que murió.
El fondo documental del condado de centelles fue depositado en 1980 en el Archivo de la Corona de Aragón por doña Petra de Domecq i de la Riva, esposa del XII duque de Solferino Carlos de Llançà y Albert, como usufructuaria de los bienes de su esposo.
En el Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat del Vallès) se custodia el fondo LLinatge Blanes-Centelles, comtes del Castell de Centelles (siglos XIII-XIX), que pertenece al Castillo Godmar de Badalona. Se depositó en 1993 para su estudio.
En el Castillo de Godmar se hizo una reforma en el siglo XIX, y en ella parece ser que se utilizó algún elemento perteneciente al destruido castillo de Centelles, como por ejemplo alguna ventana y el escudo de la familia Centelles, ya que los propietarios lo eran de ambas construcciones.

Alcaldes de Badalona de 1808 a 1954


RELACIÓN DE ALCALDES DE BADALONA DEL AÑO 1808 Y HASTA AÑO 1953:
  1. Jeroni Navarro (1808 a1812)
  2. Pau Prat (1812 a 1813)
  3. Felip Rosés (1814 a 1816)
  4. Josep Arquer (1816 a1820)
  5. Francesc Pujol (1821 a 1821)
  6. Bartomeu Rovira (1834 a1835)
  7. Pere Vehils (1840 a 1840)
  8. Pere Casals (1841 a 1841)
  9. Pere Vehils  (1841 a 1841)
  10. Salvador Pujol (1842 a 1842)
  11. Pere Vehils  (1843 a1843)
  12. Josep Rosés (1845 a ?)
  13. Josep Comas (1847a 1847)
  14. Francesc Agell i Martí (1848 a 1848)
  15. Onofre Bachs (1854 a 1856)
  16. Josep Viñas i Cuadras (1856 a 1865)
  17. Gerard Maristany i Campmany (1865 a 1868)
  18. Martí Planas i Planas (1868 a 1868)     
  19. Sebastià Badia i Gibert (1868 a 1872)
  20. Josep Solà i Seriol (1872 a 1872)
  21. Sebastià Badia i Gibert (1872 a 1872)
  22. Josep Solà i Seriol (1872 a 1873)
  23. Martí Guardiola i Roig (1873 a 1874)
  24. Sebastià Badia i Gibert (1874 a 1875)
  25. Jaume Botey i Garriga (1875 a 1876) - Partit Liberal Conservador
  26. Ramon Planas i Planas (1876 a 1879)
  27. Josep Caritg i Arnó (1879 a 1881)
  28. Francesc d'Assís Guixeras i Viñas (1881 a 1884) - Partit Liberal Fusionista
  29. Josep Caritg i Arnó (1884 a 1886) - Partit Liberal Conservado
  30. Francesc d'Assís Guixeras i Viñas (1886 a 1887) - Partit Liberal Fusionista
  31. Francesc Viñas i Renom (1887 a 1890)
  32. Carles Parés i Marsans (1890 a 1891)
  33. Enric Llobateras i Prat (1891 a 1893) - Partit Liberal Conservador
  34. Pere Renom i Riera (1893 a1894) - Partit Liberal Fusionista
  35. Joaquim Palay i Jaurés  (1894 a 1895) - Partit Liberal Conservador
  36. Pere Folch i Pujadas (1895 a1897)       
  37. Joaquim Palay i Jaurés  (1897 a 1898)
  38. Joan Torres i Viza (1898 a1898) - Partit Republicà Democràtic Federal
  39. Francesc Viñas i Renom (1898 a 1898) - Partit Liberal Fusionista
  40. Pere Renom i Riera (1898 a1899)
  41. Valentí Moragas i Sabatés (1899 a 1899) - Alcalde en funcions
  42. Ramon Amat i Comellas (1899 a 1902) - Partit Liberal Conservador
  43. Joaquim Costa i Alsina (1902 a 1904)
  44. Josep Suñol i Capdevila (1904 a 1904)
  45. Josep Valls i Riera (1904 a 1905)
  46. Josep Fonollà i Sabater (1905 a 1906) - Alcalde en funcions
  47. Martí Pujol i Planas (1906 a 1910) - Lliga Regionalista
  48. Leopold Botey i Vila (1910 a 1910) - Solidaritat Badalonina
  49. Josep Vergés de Vallmajor (1910 a 1912)
  50. Martí Pujol i Planas (1912 a 1914)
  51. Josep Casas i Costa (1914 a 1918) - Unió Federal Nacionalista Republicana
  52. Jaume Martí i Cabot (1918 a 1919)
  53. Joaquim Pujol i Oliveras (1919 a 1923) - Lliga Regionalista
  54. Jaume Martí i Cabot (1923 a 1923)  - Unió Federal Nacionalista Republicana
  55. Josep Fonollà i Sabater (1923 a 1924) - Dictadura de Primo de Rivera
  56. Pere Sabaté i Curto (1924 a 1930)
  57. Baldomero Sanmartín Arnal (1930) - Partit Republicà Radical
  58. Lluís Ysamat i Lazzoli (1930 a 1931) - Lliga Regionalista
  59. Josep Casas i Costa (1931 a 1934) - Unió Federal Nacionalista Republicana
  60. Joan Deulofeu i Arquer (1934 a 1934) - Esquerra Republicana de Catalunya
  61. Pere Borràs i Milà (1934 a 1936) - Gestor per suspensió del consistori
  62. Joan Deulofeu i Arquer (1936 a 1936) - Esquerra Republicana de Catalunya
  63. Frederic Xifré i Masferrer (1936 a 1937)
  64. Vicenç Roura i Boix (1937 a 1937) - Acció Catalana Republicana
  65. Josep Martínez i Écija (1937 a 1937) - Confederació Nacional del Treball
  66. Joan Manent i Pesas (1937 a 1938)
  67. Josep Martínez i Écija (1938 a 1938)
  68. Pere Cané i Barceló (1938 a 1939)
  69. Miquel Xicart i Potrony (1939 a 1939) - Dictadura Franquista
  70. Miquel Sotero Llull (1939 a 1940)
  71. Salvador Serentill i Costa (1940 a 1945)
  72. Lluís Maristany Palanco (1945 a 1954)
  73. Santiago March Blanch (1954 a 1961)



Propietarios de Can Vestit y de Mas Boscà de Pomar en Badalona hasta 1953

Relación de propietarios por herencia familiar de Can Vestit y Mas Boscá (anterior Mas Montcerdà) de Pomar en Badalona desde la Edad Media y hasta el año 1953.
Enlace matrimonial Boscà - Vestit en año 1653.
PROPIETARIOS
CAN VESTIT DE POMAR
PROPIETARIOS
MAS BOSCÀ (MONTCERDÀ)
Vestit dio nombre a la casa hasta la actualidad.
Montcerdà dio nombre a la casa, conocida como Mas Boscà por enlace matrominial
Vestit
Constança Montcerdà
            = Bernat Boscà
Vestit
Antoni Boscà i Montcerdà
            = Angelina Serra
Vestit
Jaume Boscà i Serra
            = Eulalia
Vestit
Antoni Boscà
            = Clara
Bernat Vestit
            = Gabriela Castanyera i Lledó
Pau Boscà
            = Ângela Boscà i Mateu
Pere Vestit i Castanyera
            = Joana Casals
Pere Boscà i Boscà
             = Caterina Oller i Argemir
Joan Vestit i Casals
            = Esperança Periques i Many
Pau  Boscà i Oller
             = Eulalia Pujol i Batlle
Francesc Vestit i Periques
            = María Roses
Gabriel Boscà i Pujol
             = Isabel Vestit i Periques
Jerónima Vestit i Roses
            = Celdoni Graner i Renom
Joan Boscà i Vestit
             = Jerónima Mas i Oliver
Josep Graner i Vestit
            = Eulalia Ribo i Soler
Josep Boscà i Mas I Oliver
             = María Riera i Pla
             = Mariona Navarra i Font
Bartolomeu Graner i Ribo
            = Isabel Renom i Graner
Francesc Boscà i Navarra
             = Josefa Arquer i Mora
Último payes de la casa
Josep Graner i Renom
            = Rosa Mas Oliver i Modolell
Último payes de la casa
Josep Boscà i Serra
              = María Dorda i Ros
Francesca Graner i Mas Oliver
           = Pere Graner i Renom
Josepa Boscà i Dorda
              = Jacint Gali i Vilar
María Graner i Graner
           = Sinesio Arbós i Giol
Concepción Galí i Boscà
              = Francesc de Paula Malet i Cases
Francisco Arbós i Grané
           = Pilar Paredes i Vinué
Josep Malet i Gili
              = Ramona Estruch i Malet
* DATOS DE ARXIU PRIVADO GOMAR ARBÓS VESTIT